1. Pasdoble n. 1. (Francesc Toldrà i Carbonell).

2. Diana castellana. (Blas Coscollar).

3. Marxa dels gegants de Girona. (Tradicional).

4. Amparito Roca. (J. Teixidor).

5. La Moixiganga de Valls. (Tradicional).

6. Vals jota n. 2. (Francesc Toldrà i Carbonell).

7. Les danses de Vilanova. (Tradicional).

8. Marche pour les matelots. (Marin Marais).

9. D'inestables. (J. Rafael Pascual Vilaplana).

10. Vals jota de la Patum de Berga. (Tradicional).

11. Yesterday. (J. Lennon i P. M_cCarney).

12. Mi casita de papel. (M. Belenguer).

1. Pasdoble n. 1. (Francesc Toldrà i Carbonell).

Encara que fou el seu fill Eduard el músic més conegut de la família, la figura de Francesc Toldrà, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1859 i mort a Barcelona el 1931, se’ns presenta des dels vessants de violinista i compositor. Alumne del mestre Magí Sans, va dirigir durant molts anys el cor de La Unió vilanovina. Aquest pasdoble fou escrit al març del 1900 i recuperat posteriorment a Vilarrodona d’entre el repertori dels Basterons, prestigiosa colla de grallers de l’època. Cal esmentar que gralles i grallers, així com els castells, vivien un bon moment a principis d’aquest segle, i organitzaven concursos de gran rivalitat entre els grups. D’altra banda, havien entrat amb força els ritmes ballables centreeuropeus i apareixen les gralles toves o de claus per tal d’adaptar-se a la demanda del moment. És aquí on els compositors com Francesc Toldrà tenen un paper importantíssim, ja que creen excel.lents i treballades melodies com la que obre el nostre disc.

2. Diana Castellana. (Blas Coscollar).

Les dianes, com el nostre Toc de Matinades, es fan servir encara a Castella per anunciar al poble l’inici del dia de festa. La composició que us presentem no és però tradicional. Fou escrita fa pocs anys per aquest autor aragonès, veí de Sant Pere de Ribes, que segueix treballant en la composició i, darrerament sobretot, en la recerca, difusió i recuperació de la música tradicional de la seva terra. La Diana fou dedicada per en Blas al gran folklorista castellà Joaquín Díaz.

3. Marxa dels gegants de Girona (Tradicional). Arranjaments Jordi Maria Macaya).

Seleccionada per Xavier Báyer de l’ampli recull de Joan Amades, interpretem aquesta tonada inicialment senzilla que després de passar per les expertes mans d’en Jordi Maria Macaya ha esdevingut gairebé una música nova.

Pel que fa a altres referències, no hem aconseguit ubicar la peça en el context festiu de la ciutat de Girona, cosa força habitual en algunes de les músiques del fons Amades.

4. Amparito Roca. (Pasdoble. J. Teixidor)

De l’habitual repertori de banda hem adaptat per gralles i timbal aquest conegudíssim pasdoble dedicat, segons que es comenta en cercles militars, a l’amant d’un alt comandament. Amparito Roca va morir no fa gaires anys, gaudint de ben segur d’aquesta música que ha esdevingut gairebé himne en festes majors com la de Tarragona.

5. La Moixiganga de Valls. (Tradicional).

La representació de la Moixiganga es manté viva a molts indrets i festes. Nosaltres sempre hem tingut una predilecció especial per la cadència i melodia d’aquesta peça, és per això que la incloem en el CD en una versió de concert i recomanem a tothom que la vegi i l’escolti a Valls per les festes de Sant Joan.

6. Vals jota n. 2. (Francesc Toldrà i Carbonell)

Tal i com succeeix en el pasdoble que obre el disc, aquest vals jota escrit a l’abril del 1900 no té títol. Les dues composicions del mestre Toldrà foren publicades el 1995 en el marc del Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú dins el llibre: Francesc Toldrà i Carbonell, músiques per a gralla 1900-1901.

7. Les danses de Vilanova. (Tradicional).

Fa gairebé tres segles que es manté, amb alguns intèrvals, la tradició de ballar Les Danses de Vilanova la tarda del diumenge de Carnaval. Aquest peculiar ball de música anònima, on cada ballador és acompanyat per dues balladores, ha estat interpretat per orquestrines, grups formats per una presència variada de músics, bandes com la que dirigia Magí Sans cap als anys 50 del segle passat i, darrerament, per cobla. No descartem la possibilitat que, algun cop, Les Danses les hagin tocat les gralles, sigui com sigui us proposem aquesta adaptació nostra d’una de les músiques emblemàtiques del patrimoni vilanoví.

8. Marche pour les matelots. (Marin Marais. Arranjament Isabel Pla i Jordi Maria Macaya).

Aquest important músic barroc (París, 1656-1728), deixeble de Lully, fou autor d’una gran quantitat d’òperes d’èxit. Pel que fa concretament a Alcyone, obra ambientada en la mitologia grega, s’estrenà a París el 18 de febrer de 1706 amb textos de Houdard de la Motte, i provocà un rebombori important pel fet insòlit d’escenificar amb gran realisme una tempesta dins el mar.

Nosaltres hem optat per la marxa dels mariners d’aquesta òpera, tot fent una arriscada incursió en el difícil món de la música clàssica.

9. d’INESTABLES. (J. Rafael Pascual Vilaplana).

El reconegut autor i director valencià va dedicar aquest pasdoble al prestigiós grup de dolçainers La Inestable. Un calorós dia d’agost, vàrem sentir aquesta melodia interpretada per aquest grup i ens va captivar d’entrada per unanimitat.

10. Vals jota de la patum de Berga. (TRADICIONAL)

Segons els bons arxivers del Berguedà, aquesta melodia s’incorpora a l’ampli repertori de la Patum a les darreries del segle passat. Actualment és de les més conegudes de la festa i forma part dels esperats i multitudinaris tirabolts.

11. Yesterday. (J. Lennon i P. M_cCarney)

Podem gairebé assegurar que els Beatles no tenien cap referència als anys 60 sobre el món de les gralles i els grallers. Així doncs, volem que serveixi d’homenatge, a aquests grans músics i la seva extensa producció, l’adaptació d’aquesta melodia que us presentem per tres gralles i sense percussió.

12. Mi casita de papel. (M. Belenguer)

Fa força anys que vàrem adaptar per gralles aquest fox trot amb pinzellades de dixieland, molt famós durant els anys 40 i 50. Lainsistència d’alguns bons amics ens ha decidit finalment a incloure-la perquè tanqui el seguit de músiques del nostre disc.

El grup de grallers de l’Acord és ben conscient, tant de la varietat com del repte que suposa la gravació d’un CD d’aquestes característiques.

Esperem sincerament que en gaudiu.

Gràcies!

 AGRAÏMENTS:

El grup de grallers de l’acord vol donar sincerament les gràcies a les persones, entitats i institucions sense les quals no hagués estat gens senzill tirar endavant el disc que teniu a les mans, Fruit del temps.

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, La unió vilanovina, Pau Orriols, Jordi Maria Macaya, Isabel Pla, Ferran Joan i Mireia Molins.